Sisena setmana de classe

Make a video of your own at Animoto.

 Hola a tots, aquesta setmana torni amb tots vosaltres per a parlar de Competències, de aprenentatges per competències. Recordem que la setmana passada ja vaig començar a parlar de aquest tèrmin. Vull esmentar que abans de començar a la universitat i concretament abans de les classes de la assignatura de bases didàctiques no tenia ni la mes remota idea de el que era aprenentatge per competències. En això vull dir que tot el que estic veient i totalment nou per a mi.

El tèrmin competència naix en el àmbit de la empresa, des de posicions funcionals, ja que hi havia persones que disposaven de molts títols universitaris, cursos ... no resolien be els problemes que anaven apareixent en el dia a dia. Aquesta situació va ser analitzada i van veure que hi havia persones que resolien els problemes i que  deien que tenien competències. Vull dir que a la meva vida laboral anterior, i com a responsable que era de un departament de administració, me he trobat en la mateixa situació, tenia persones al meu càrrec que sense cap titulació universitària era totalment competent i tenien una capacitat de resolució de problemes molt amplia, i en canvi hi tenia persones que no sabien aplicar els seus coneixements.

Aquesta setmana passada vam veure la conferència de en Zabala que va fer a Eivissa, vull dir que he gaudit  molt de sentir-lo, perquè que en Zabala ens expliqui com es un aprenentatge per competències es molt enriquidor.

A continuació comparteix els vídeos de la conferència per a que tots vosaltres pugeu gaudir.

En primer lloc vaig a definir que es una competència, dons ve, i centrant-me en la definició de Zabala , la competència , en el àmbit de la educació escolar, ha de identificar allò que necessita qualsevol persona per a donar resposta als problemes als que s´enfrentarà  al llarg de la seva vida. En això vull dir, que la competència consistirà en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida, mitjançant accions en les que es mobilitzen, al mateix temps y de manera interrelacionada , components actitudinals, procediments y conceptuals.

Però la pregunta clau es: perquè ensenyar per competències? Dons bé, com heu vist a les meves entrades anteriors al bloc, teníem una escola tradicional caracteritzada  per una memorització de conceptes, la importància del saber enciclopèdic, el pes de la disciplina , la importància del llibre de text, amb un sistema prepadeutic, on el protagonista era el mestre i preparatiu per a futurs universitaris. Aquest model que dissociava la teoria de la pràctica no responia a les necessitats reals de les persones. Ara ens preguntem, això es real? Jo penso que no, penso personalment que para que la societat funcioni no sols necessitem universitaris, necessitem persones preparades per a tots els àmbits, necessitem electricistes, fontaners, tota mena de oficis perquè la vida es una cadena on tots son importants per al cicle de la vida. De ací la raó per ensenyar per competències,  tenim en la nostra ma com a futurs mestres, fer que la vida entri en l´escola, formar persones per a la vida en tots els àmbits de la vida, recordem a Delors: conèixer, fer, ser i conviure. La nostra funció en l´escola també serà orientar a cada alumne per a lo que vol ser en la vida. Abans això era totalment impensable, quan jo estudiava si estudiaves formació professional estaves molt mal vist per la societat. Vull deixar clar, que això no vol dir que no tinguem que memoritzar els conceptes, si no que tenim que saber per a que serveixen i saber aplicar-los.

Tornant al les competències vull dir que les competències escolars tenen que abarcar el àmbit social, interpersonal, personal i professional; Educar per a la vida. Com indica Zabala (2007): “ si entendemos que la formación de todos los ciudadamos debe estar encaminada a que sean competentes para dar respuesta a los problemas que les planteará una vida comprometida en la mejora de la sociedad y de ellos mismos, las competencias que deberán estos aprender podrán desarrollar en las siguientes dimensiones: la social, la interpersonal, la personal y la profesional.”

Les competències obliguen a utilitzar recursos dels que disposem amb una bona actitud i que es necessari dominar uns procediments, disposar de unes habilitats i destreses per a resoldre els problemes. Para que estes habilitats es puguin ficar en marxa tindrem que tenir coneixements previs.

Aprendre per competències no implica que obviem el tèrmin coneixements, sinó tot lo contrari, com veurem ara , es un dels punts claus per ser competent.

Per tant ser competent es com una taula amb 4 potes, (estes potes es tenen que utilitzar de forma interrelacionada):

1)    Dominar conceptes, amb una construcció personal del concepte. (història, geografia, sociologia...etc)

2)    Fets i principis

3)    Procediments, necessitem un model. Els procediments s´aprenen amb la pràctica, buscada, anàlisis, organització e interpretació de la informació, comunicació de ideés, treball en equip...

4)    Actitud. Es important per aprendre tindré una actitud positiva per a reflexionar, una empatia, responsabilitat, flexibilitat, adaptabilitat...etc

Si vull ser una persona competent, ante un problema, primer analitzaré una situació complexa, revisaré els esquemes d´actuació dels que disposi i vori quins son els mes adequats per a resoldre la situació, seleccionaré un programa d´actuació i l´aplicaré de manera flexible i estratègica.
Tindrem que aprendre a ser competents i un dels reptes mes important serà aprendre fent, repetint moltes vegades, ja que els fets s´aprenen practicant-los. Tot això sempre amb una actitud positiva.



http://www.flickr.com/photos/wwworks/2850669383/

En Zabala ens diu que una persona no es competent, si no que cada situació demostra un mes o menys grau de competència per a resoldre la situació de forma eficaç.

Amb tot açò vull compartir amb tots vosaltres el que hi he après. He après que la major forma de ensenyar als meus alumnes de infantil serà organitzant la classe, jugant, investigant, treballant en equip, repetint, explicant conceptes però sempre sabent per a que serveixen, que siguin capaços de aplicar-los,  fent que els meus alumnes tinguin una actitud positiva davant els reptes que jo hi els fiqui, si no tenen una motivació intrínseca tindré que motivar-los extrínsecament i d´aquesta manera veure com els meus alumnes estaran construint els seus propis coneixements.



 http://www.flickr.com/photos/wwworks/2802054386/

 Penso que per a que tota aquesta situació es doni necessitaré sentir parlar als meus futurs alumnes i d´aquesta manera sentir que estan construint.
Com diu Zabala a la conferència que va donar en Eivissa, tindrem com a futurs mestres crear la nostra Utopia i a partir d´aquesta anar avançant el nostre camí, amb les nostres tècniques i estratègies que anirem ficant en comú ( amb altres mestres, amb el centre educatiu...)

Com esmenta Miguel Aguirregabiria “Hemos de ser (y preparar a seres humanos competentes para ser) catalizadores del cambio, conductores y aceleradores de los procesos históricos.”

Personalment penso que es necessari un aprenentatge per competències, ja que els conceptes apresos personalment quan jo anava a l´escola se m´han oblidat al 50%, estic segura que era perquè no sabia per a que servien la meitat de les coses i sobre tot però jo no vaig construir els meus coneixements.

Després de sentir les paraules que diu en Zabala  i de expressar- me en aquesta entrada al bloc, en sento amb tanta il•lusió i energia que en ficaria ara mateix davant una classe de infantil!!!