Segona setmana de classe

Vull exposar al meu bloc les meves visions de  les primeres classes de l'assignatura de bases didàctiques. Hem estat aprofundint sobre l'escola tradicional i l'escola constructiva.  

He de dir que jo he assitit de petita a un model clarament d'escola tradicional, on el que sabia era el mestre, on no podiem debatir cap tema,  perque no sabiem res, on els alumnes únicament seguíem el guió d'un llibre, molt diferenciat en les assignatures, i en el qual l´lúnic mètode d´avaluació era l'examen final , resumint, es tractava d'una escola selectiva, on si no passaves l'examen et quedaves fora i per tant academicista. Aquest del tipus d'escola s'explica i s'enten molt bé després de la lectura de Tonucci.

En la meva experiència personal aquesta memorització et portava a l'oblit de la matèria estudiada perquè realment no t'interessava que finalment desencadena en un futur en una incultura en alguns aspectes.

En quant a l'escola constructivista o de la societat de la informació i el coneixement, tot això canvia per complet, els nens comencen a l'escola amb coneixements previs, tant familiars, com de l'entorn que l'envolta, on tant el mestre i l'alumne aprenen de forma recíproca. L´escola es transforma en més atractiva, on es debaten les activitats, on ningú queda fora, no se centren en la memorització de concepte sinó que hi ha una forma d'aprenentatge més dinàmic, investigant i trevallant en equip on les noves tecnologies estan a l´abast de tots.

Quan he estat aprofundit aquests tipus d'escola, he pogut comprovar per la meva pròpia experiència com mama d'un nen de 3 anys com ha canviat en uns anys el tipus d'escola. El meu fill ja ha assisteix a l'escola constructivista, on ell ha estat descobrint, investigant i esta motivant per tot l'entorn que l'envolta amb preguntes inimaginables que desperten el seu interès i això és meravellós!

En la meva opinió això últim que he esmentat és una de les claus de la nova escola que la diferència totalment de la tradicional: l´interès per les coses.