Tercera setmana de classe

En aquesta tercera setmana de classe hem estat aprofundint sobre el tema que vam donat la setmana passada que tractava de l´escola tradicional i de la que vaig fer entrada al meu bloc de primer i de la escola de la informació. Aquesta setmana hem vist una comparativa de l´escola tradicional i l´escola de la informació.

Com vaig comentar la setmana passada la escola tradicional va sorgir a partir de una societat industrialitzada, es a dir, una escola com una fàbrica, tot molt uniforme, fent la mateixa cosa, al mateix temps com una fàbrica en cadena.

Aquesta escola tradicional era selectiva, ja anava seleccionat els alumnes en cada etapa acadèmica amb l´única finalitat de arribar a la universitat, això vols dir que només hi havia cabuda per alumnes en èxit, ja que el únic mètode de avaluació era l´examen escrit i si el suspenies no es podia passar a la etapa superior dels estudis. Aquesta finalitat condiciona i explica tot el sistema educatiu.

En aquest model educatiu el mestre es el òrgan més important, el que té la veritat absoluta i on no hi ha uns altres punts de vista ja que el alumne no sap res,  i es el paper del mestre el que porta la batuta de tot el aprenentatge. El mestre es el que transmet tota la informació durant un mòduls d´una hora per a cada matèria o assignatura i es limita a seguir el llibre de text de forma unidireccional cara el alumne, no hi ha debat, ni treball en grup, ja que d´aquesta manera el mestre podia donar la classe sense cap interrupció en el aula, on el grup de alumnes per classe era prou gran.

El principal mètode de aprenentatge era memoritzar i únicament en el sistema acadèmic.  Abans quant el majors et veien estudiant i agobiada et dient que quines ganes de que acabares la carrera universitària, es un bon exemple per explicar que únicament se estudiava en una etapa de la vida i mai mes. 

Aquesta escola tradicional va anat transformant cap una escola moderna, una escola de la informació, on el paper del mestre canvia totalment i passa de ser el mes important a passar a un mestre investigador on el alumne es el mes important, ja que la finalitat de la escola es desenvolupar les seves capacitats, el desenvolupament integral de la persona, que té com a uns dels reptes més importants el canvi de la metodologia, no sols en saber el coneixements sinó posar-los en pràctica en la vida real.  

El llibre de text ja no es el únic recurs, també canvia tant el espai com el agrupament, ja que les classes no es limiten a l´aula, sinó en el medi adequat i el nombre del alumnes es mes reduït per així poder treballar millor en classe, debatre, i treballar en grup.  L´aprenentatge es al llarg de la vida, no sols en una etapa de la vida, on tots el nens tenen dret a una educació de qualitat i adaptada a les seves necessitats.
Per anar finalitzant, volia també dir que tota esta transformació ve per unes necessitats de la societat, tant socialment com per la convergència europea i de uns fins que segons Delors son el 4 pilars de l´educació, que consisteixen en saber, saber fer, saber ser i saber conviure.
Com a últim punt, vull fer una reflexió de tot el que he dit, i expressar el meu punt de vista. Penso que un gran repte de l´escola del s. XXI està en no veure el llibre de text com la font de aprenentatge (treballs en equip, investigacions, participació en classe...), ja que es una barrera que els nous mestres tenim que trencar i que no serà gens fàcil.
En quant a l´espai, no es en l´aula on únicament poder omplir als nostres alumnes de coneixements, tenim que explotar al màxim el nostre entorn, si estem a la tardor eixir al carrer i aprofitar-nos de les fulles que cauen de l´arbre.
Tenim que innovar i aplicar les noves tecnologies, perquè tenim la responsabilitat com a futurs metres de que els alumnes pugen desenvolupar les seves capacitats en les noves TIC, però sense oblidar-nos que el fet de utilitzar noves tecnologies no implica que estem en una escola del s. XXI.
També vull fer una menció a que tenim que fer un gran esforç per crear confiança i estar prop del alumnes per a que pugen motivar-se ara mes que mai en aquestos temps de crisis que atravesem.

A continuaciò vull compartir amb tots vosaltres aquest vídeo.

Per finalitzar vull compartir amb tots vosaltres aquesta frase que m´ha arribat de Domingo Méndez que diu “Para ser educador tienes que creerte que puedes cambiar el mundo, que el futuro pasa por delante de ti cada mañana y que no hay verdades absolutas, que la escuela es un sitio donde se va a dejar lo mejor que tienes de ti para que tus alumnos lo recojan, se lo adapten y se lo lleven”.