Desena setmana de classe

Hola a tots, aquesta setmana vaig a parlar de Educació Infantil, un tema que realment m´apassiona i la raó per la que estic a la universitat.




En primer lloc comunicar-vos que Educació  Infantil és una etapa educativa amb identitat pròpia  que es divideix en dos cicles.
La finalitat de l´educació infantil és contribuir al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social e intel•lectual dels al•lots.


http://www.flickr.com/photos/bcgovphotos/5680007419/

L´ objectiu d´aquesta etapa es desenvolupar les següents capacitats o àrees curricular següents:

•    Descobriment de si mateix i l´autonomia personal: el cos i la pròpia imatge, diferenciació amb les altres persones, joc i moviment, l´activitat i la vida quotidiana , la cura personal i la salut.

•    Coneixement de l´entorn natural i social:  aproximació a la natura, cultura i vida en societat. Context físic i mental i es fomenta l´ampliació progressiva de l´experiència del nen i la construcció d´un coneixement sobre el medi físic i social.

•    Intercomunicació i llenguatge verbal (oral i escrit), matemàtic (anàlisi de la propietat dels objectes, inici a la qualificació, resolució situacions – problema) , músic( discriminació de sons...),, plàstica (dibuixos, habilitat manual, creativitat) i corporal. Els llenguatges constitueixen  instruments que possibiliten les interaccions , la comunicació, la representació i l´expressió de pensaments, sentiments i vivències.

Té tres funcions : comunicativa ( cançons), representativa (realització de símbols) i ludicocreativa “jocs”( simbòlic, llenguatge i construcció). Primerament vull esmentar les característiques principals que té l´educació infantil:

•    Caràcter no obligatori de la etapa educativa, però que les experiències enriquidores en un marc escolar son més elevades que en casa. Té una plena escolarització a partir dels tres anys.

•    Necessitat de una col•laboració estreta de les famílies, important en totes les edats educatives per aconseguir un desenvolupament harmònic de l´alumne. Els pares tenen que ser part integrant de la guarderia, posar-se d´acord en els hàbits d´alimentació, rutines... per lo que és important la estabilitat.

•    Equilibri entre etapa amb identitat pròpia  i la relació amb altres etapes educatives. Els canvis son més significatius en Educació Infantil. És l´etapa prèvia a les etapes obligatòries posteriors. La manera de viure, el tipus d´aprenentatge realitzat y el tipus de relacions establertes en l´escola poden ser determinants en un èxit posterior de tota l´escolarització.

•    Funció educativa i social al mateix temps. L´incorporació de la dona al mon laboral fa que l´escola es converteixi  en una labor social i educativa, ja que no sols guarda del nen sinó també que l´ eduquen , el motiven i el fan desenvolupar-se .

 http://www.flickr.com/photos/wondermonkey2k/7296668372/

Les finalitats a l´educació infantil son els següents:

•    Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats, respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes. L´escola infantil en un context de desenvolupament ja que en ella es donen les condicions òptimes per a que l´alumne es desenvolupen com a persones.

•    Compensació de les desigualtats socials i culturals. L´escola pot contribuir de forma eficaç a la compensació d´aquestes diferències, conseqüència moltes vegades amb el tipus social, econòmic o cultural.

•    Preparació per a un bon seguiment de l´escolaritat obligatòria. Educació infantils una etapa amb identitat pròpia i ixen mijor preparats i amb experiències enriquidores per als mes petits.

L´educació infantil es divideix en dos cicles:

PRIMER CICLE: de zero a tres anys:

Es donen grans canvis (rutines d´alimentació, descans, relacions d´afecte, vincles i la comunicació. Es dona una gran importància a respectar i flexibilitzar els horaris.

Es treballa el vincle afectiu, no sols del context familiar sinó que els nens es van atrevint a investigar altres contexts menys coneguts per ells a mesura que es van sentit segurs.

Té un  paper estucturador de la resolució de les necessitats d´alimentació i neteja, de la dependència total a l´autonomia personal i progressiva.

Necessitat de moviment i de joc, explorar l´espai, moure el cos i conèixer els objectes que hi ha al ser voltant.

Es una etapa que té una estreta relació entre la família i l´escola. Dues parts tenen que seguir la mateixa direcció amb normes clares.

SEGON CICLE: de 3 a 6 anys (voluntaria i gratuïta):

Es considera la classe de 3 anys com a moment de transició entre els dos cicles. Hi ha un domini progressiu del llenguatge verbal  que permet conèixer el món que els envolta, proposant preguntes, aprendre a escoltar, explicar coses del passat o que sabem...

En aquest cicle hi ha una consecució de una gran autonomia  en els hàbits personals (menjar, motricitat fina al vestir-se...etc) comprenent als al•lots y animant-los.

La comunicació en els pares també es molt important en aquesta etapa però no tan repetitiva com a l´etapa anterior. Es important que els pares coneguin els canals de comunicació amb l´escola i d´aquesta manera conèixer el treball dels seus fills a l´escola.

 http://www.flickr.com/photos/wondermonkey2k/7296640990/

 

 Vull remarcar el Decret 71/2008 del 27 de Juny, BOIB 92 de 2 Juliol per el qual se estableix el currículum de Educació Infantil a les Illes Balears, que a part de remarcar els dos cicles anteriors de Educació Infantil (0-3 anys i 3-6 anys voluntari i gratuïta) té algunes peculiaritats i que vull compartir amb tots vosaltres:

•    Llengua catalana pròpia de les Illes Balears com a llengua vehicular en tots els nivells educatius.

•    Treballar de forma global, comprensió i expressió oral, lectura i escriptura, habilitats lògiques i matemàtiques.

•    Introducció de la primera llengua estrangera al segon cicle.

•    Sols un tutor encarregat de coordinar les seves activitats en grup i que estarà en contacte amb les famílies.

•    El cicle consisteix unitat curricular temporal de organització i avaluació.

•    Avaluació global, continua i formativa amb l´observació directa i sistemàtica com a principal procediment. Avaluarem al principi, durant i final del procés d´aprenentatge com pràctica docent. Ha de ser coherent amb els objectius  i no pot limitar-se a unes notes finals. Aquest punt el vam treballar la setmana passada durant tota una entrada al bloc ja que és un punt molt important.

•    Atenció a la diversitat perquè hi ha grans diferencies entre els al•lots de la mateixa edat en aquestos nivells d´escolaritat ja sigui per el seu context familiar (altres cultures, violència...), perquè tingui una discapacitat, perquè es barregen nens que no hi han anat a l´escola i altres que si han assistit al parvulari.

Tenim que considerar la diversitat com un valor a potenciar que implica un  aprenentatge de vida en una societat plural i democràtica, oberta i flexible. En situacions en les quals intervinguin més d´un professional, és important mantenir una figura de referent.

•    Relació estreta amb els pares com he esmentat anteriorment amb entrevistes personals, informes, reunions de classe, tutories, festes, col•laboració en tasques  educatives... ja que com vaig esmentar la setmana passada l´educació és únicament responsabilitat de la mestra sinó també del pares.

•    Establir mecanismes de coordinació entre cicles de Educació infantil i primària al si del centre o entre centres diferents

L´escola de l´educació infantil deu ser oberta i receptiva en el que succeeix a l´entorn que la rodeja. L´escola fomentarà activitats variades amb espais diversificats amb racons o tallers en el que s´agrupen nens de diferents edats i es poden intercanviar experiències. Treball en equip i cooperatiu.

Cal destacar que tots els espais i temps a l´educació infantil són educatius. Quan parlem d´espai volem dir que té que ser obert, accessible, i amb una distribució flexible (mobilitat de mobiliari per anar treballant racons...). L´aula té que tenir una bona estètica i ordre.

Els temps tenen que ser flexibles però sempre respectant moments concrets com les rutines ( alimentació, descans, higiene, bon dia, desenvolupament motriu...).

 Vull ressaltar la comunicació com a un procés fonamental en aquesta etapa ja sigui per llenguatge matemàtic, corporal, músic, gràfic... i que es poden treballar a través del joc (cançons, veo veo, puzzles...).

Els mestres d´aquesta etapa  tenen una gran responsabilitat ja que té un paper complex ja sigui per fomentar el treball en equip, propiciar un ambient que afavoreixi la recerca, la creativitat i la sorpresa i que hagi una gestió de la vida de l´aula. El mestre té la responsabilitat de fer la programació de l´aula ( últim nivell curricular) tenint en compte els coneixements previs del alumnes, adequació al moment de desenvolupament de l´infant (piaget), provocar conflicte cognitiu que serveixi d´estimul sempre amb la motivació dels alumnes i per últim conceptualització, significativitat i funcionalitat dels nous aprenentatges.

A continuació mostri aquest video de la entrevista a Beatriz Rodriguez (mestra d´educació infantil) que em pareix molt interesant  i que parla de la proposta global en Eduació Infantil:

Finalment vull compartir el que m´ha suposat aquesta setmana analitzar educació infantil. En primer lloc he après que tots els moments són educatius. Abans jo pensava que sols les activitats que la mestra prepara eren les educatives, però aquesta visió ha canviat positivament en mi, ja que es igual de educatiu el moment de l´esmorçar (rutina i hàbits d´alimentació, llevar-se les manetes, estar asseguts...etc) com el moment de la lectoescriptura. Una cosa que vull ressaltar és l´importáncia d´aquesta etapa ja que és l´etapa on els nens estan formant les ciments de la seva educació i del seu aprenentatge. Com a futura mestra tindré que tenir molta cura en el que faci ja que els nens en aquesta etapa aprenen per imitació del que veuen i viuen al seu entorn i que podré adonar-me conte de moltes coses i esbrinar els seus conflictes també mitjançant el joc simbòlic . En aquest punt estic pensant en el currículum ocult que ja vaig esmentar dues setmanes anteriors.  També he après que per fer un aprenentatge per andamis participant primerament amb els alumnes i poc a poc anar deixant autonomia a ells mateixos tinc que veure el grau de motivació dels alumnes, veure el grau de maduració dels meus nens i partir de on saben ells. Es fonamental aprofitar-se de l´entorn, que entren els pares a l´aula, que s´empipen de tot el procediment d´aprenentatge, vull fer-los participes de l´educació amb les seves vivències  per a d´aquesta manera establir relacions reals entre tot el que experimenten.També crec que és important fomentar la creativitat del nens, ja que a través de la creativitat ells poden trobar una forma extraordinària per a l´aprenentatge, penso que encara hi han moltes escoles que tallen les ales a la creativitat i no ho podem permetre. Al respecte  m´ha cridat molt l´atenció al bloc del adarve una flor roja con el tallo verde, m'ha impactat perquè realment aquestes coses passen i és una cosa que com a futura mestra ho tindré en compte.

Novena setmana de classe.

Hola a tots, he tornat aquesta setmana per abordar el tema de l´avaluació, tema que la
setmana passada vaig dir que tractaríem més detingudament per la seva importància i que ara és el moment.
En primer lloc, comparteix amb tots vosaltres la eina d´aquesta setmana amb les meves idees claus de l´avaluació.

Avaluació from sillviafurio

Com vam tractar la setmana passada, per educar per competències no sols té que haver un canvi a l´escola sinó també la professió docent mitjançant l´avaluació. Tradicionalment l´avaluació estava orientada única i exclusivament cap a la qualificació: llibre de text, exercicis i examen. Els seus criteris d´avaluació eren fosques, els alumnes no sabien on havien fallat. Els alumnes saben o no saben, avaluació com a resposta per escrit sobre el coneixement del que se disposa sobre un tema. El seu caràcter finalista fa que tingui com objectiu la superació de proves. Tot l´esforç es redueix a una nota que encasella a l´alumnat.  El referent sempre era el llibre de text, en canvi avaluar per competències és avaluar processos en la resolució de situacions- problema; és una tasca complexa ja que implica partir de situacions reals i disposar dels mitjos d´avaluació específics per a cadascun dels components de la competència.

http://www.flickr.com/photos/albertogp123/5843577306/

L´avaluació per competències és una alternativa necessària per a l´educació però aquest canvi és un procés llarg i complicat, ja que els mitjos de comunicació, la població i per al gran nombre de professionals de l´ensenyança, l´avaluació se associa a una prova  que pretén reconèixer  simplement si l´alumne sap o no sap.

L´avaluació en l´escola ha de dirigir-se a tot el procés de l´aprenentatge i per lo tant no sols als resultats que ha obtingut l´alumne. La característica fonamental de les activitats d´avaluació per competències consisteix en que totes elles formen part de un conjunt definit d´accions per a intervenir o la resolució de les qüestions que planteja.  
El objectiu de l´avaluació consisteix en esbrinar el grau d´aprenentatge adquirit en cadascun dels diferents continguts d´aprenentatge que configuren la competència, que no sols sigui capaç de realitzar accions puntuals o donar resposta  a qüestions concretes sinó que sigui competent per actuar davant les realitats que integren el coneixement, habilitat o actitud i que possibiliti que puguin ser utilitzats en altres contexts.
Tenim que tenir una avaluació personalitzada, participativa, orientadora, distinta de la qualificació i transparent amb una eina com és la rubrica, que avalua tot el procés i on els alumnes poden saber en que fallen i en que podem millorar. És transparent perquè és públic i tots saben els criteris que s´apliquen. En definitiva, s´ha d´entendre com un instrument d´investigació.



 http://www.flickr.com/photos/usaghumphreys/6075016652/

 A continuació vaig a esmentar les tipologies d´avaluació:
Segons Zabala:
Recordem a Zabala i que per ser competent és tenen que complir les 4 potes. En quan l´avaluació en Zabala també té en compte aquestes 4 potes.
Per avaluar fets la millor opció és una prova escrita senzilla.
Per avaluar els continguts, les activitats més apropiades per a poder conèixer el grau d´aprenentatge de uns continguts conceptuals consisteix en la resolució de conflictes i problemes a partir de l´ús de conceptes.
Respecte als procediments, es deuran buscar formules relacionades amb el seu ús consistent en activitats obertes que permetin comprovar la funcionalitat que tenen per als alumnes per lo que la prova escrita és molt limitada.
Respecte l´actitud, la prova escrita és totalment inútil, existeixen estratègies sistemàtiques de les opinions  i les actuacions en debats de les assemblees , en les excursions...
Per a tenir un bon coneixement del procés que segueix l´alumnat és imprescindible que els mètodes d´aprenentatge ofereixin informació constantment de com estan sent competents.

Les tipologies d´avaluació ( Escamilla, 2009):
1.    Atenent a la seva finalitat: (aquesta tipologia és la que destaca Isabel Sole).

a.    Avaluació de diagnostic o inicial: per a coneixer el punt de partida. Obtenir informació previa dels coneixements, per a planificar i presentar millor l´activitat, per a donar sentit al que es fa a classe i per a participar mes activament en les activitats de l´aula.

b.    Formativa o reguladora: de forma continuada, és la que mes sentit té ja que permet modificar l´intervenció a partir de l´informació obtinguda a través de les activitats realitzades a l´aula.

c.    Sumativa o integradora: per a conèixer el resultat final, amb la finalitat de obtenir informació sobre tot de el que sap l´alumne.
2.    Atenent el seu moment:
a.    Inicial (concedeix amb l´inici del procés)
b.    Final (al final del procés del coneixement)
c.    Processal ( avaluar al llarg d´un període prèviament fixat)

3.    Atenent el seu àmbit d´extensió:
a.    Avaluació parcial: Estudi de determinats elements ( un tros del procés)
b.    Avaluació global: Aspectes clau en conjunt

4.    Atenent al seu grau de relació amb l´avaluador:
a.    Externa: si els avaluadors no han participat en el procés d´aprenentatge. Un exemple significatiu és la selectivitat.

b.    Interna: els avaluadors si son els que han participat en el procés d´aprenentatge. Hi ha tres tipus:
i.    Autoavaluació: l´alumne s´avalua al sí mateix.
ii.    Heteroavaluació: l´avaluador i l´avaluat no consideixen.
iii.    Coavaluació: Els avaluadors son els companys.

5.    Atenent el criteri de comparació:
a.    Criterial: amb un criteri preestablert.
b.    Normativa; punt de referència de comparació és el nivell general del grup.

A Educació infantil l´avaluació ha de servir per actuar, per a prendre decisions educatives. Quan avaluem no sols ho fem únicament en relació del alumne sinó que també avaluem el nostre programa, el nostre projecte i la nostra intervenció educativa.



 http://www.flickr.com/photos/56155476@N08/6660045797/

A partir de l´avaluació inicial i formativa es poden conèixer les diferents dificultats i necessitats de l´alumne i anar planificant les activitats mes diversificades  i que necessitats individuals genera (avaluació i atenció a la diversitat). Serà molt important la col•laboració de les famílies ja que estes ens aportaran uns elements per a comprendre a l´infant.  No tenim que oblidar que no sols el mestre és el responsable de l´aprenentatge de l´alumne, sinó que és un procés de col•laboració real amb els pares.


 http://www.flickr.com/photos/moregoodfoundation/5135760354/

Els mestres per a poder ser bons avaluadors tenen que aprendre a observar, participant activament i estimulant la seva curiositat intervenint en la Zona de desenvolupament pròxima (ZDP) i d´aquesta manera esbrinar com es pot ajudar més. Una bona eina per observar és el diari de classe (anotar situacions, experiències i aspectes rellevants).

La comunicació de l´avaluació serà diferent depenent qui és el destinatari, per aquesta raó els mestres tenen que tenir molt de cura en com comuniquen l´avaluació als alumnes, ja que condiciona l´imatge que l´alumne se va formant en relació amb les seves capacitats y les seves possibilitats.

A continuació us mostro els vídeos de na Neus Sanmartí, ja que em semblen molt interessants i que ens poden fer reflexionar també sobre tot el que us he exposat avui la meva entrada:

Finalment vull compartir el que ha significat en mi abordar el tema de l´avaluació. Primerament dir que estic molt contenta de poder  haver aprofundit en aquest tema per tot el que ha canviat en mi, abans pensava que servia per saber com van els alumnes en l´aprenentatge però no m´havia adonat de lo important que és l´avaluació. No m´havia plantejat mai el tema de la rubrica com  a eina i penso que és imprescindible per a que els alumnes puguin saber en que punt es trobin, on tenen que millorar i poder demanar ajuda als punts on no han arribat a assolir el coneixement.  He après que l´avaluació és la clau de l´aprenentatge, que depenent de com avaluo dependrà quin tipus de mestra seré. Si pensem que el mestre té la clau segurament no es quedessin tants alumnes pel camí, que quan comparteixi l´avaluació amb els meus alumnes tindré com a finalitat la motivació per a millorar el seu autoconcepte, sense oblidar-me d´ajudar-lo a conèixer les seves possibilitats i necessitats, sense oblidar-me del curriculum ocult que tindré que tenir molt de cura, al igual que no emetre judicis de valors o etiquetar ja que açò pot fer molt de mal tant a l´alumne com al procés d´avaluació.
He après que l´observació i el seguiment que realitza la mestra és imprescindible per a assegurar una acció educativa adequada i eficaç.
M´he adonat que la prova escrita ens aporta una informació molt limitada per a la majoria de competències.
Estic segura que haver abordat aquest tema servirà per a millorar la meva pràctica al futur ja que com a futura mestra de alumnes de 0 a 6 anys en sento molt responsable ja que la meva actuació condicionarà en part el seu futur a l´escola.